Artista multidisciplinari que en els seus inicis treballa el dibuix, la pintura i l’escultura des d’una vessant conceptual. A meitats de la dècada dels noranta s’inicia amb les noves tecnologies com la videoinstal·lació, entesa com una narració on l’objecte no és estàtic sinó quelcom que es transforma. Els seus treballs se centren en l’observació i la reflexió de la societat de consum que es manté en letargia vers alguns sectors del col·lectiu humà. Fruit d’aquests plantejaments cal destacar els treballs de net.art realitzats a inicis del segle XXI, on l’artista posa veu i visibilitat a diferents col·lectius que manquen de presència activa en els mitjans de comunicació. L’any 1999 guanya el premi ARCO Electrónico, i esdevé la primera obra net.art venuda a Espanya.
Cesc Abad és un artista autodidacte i multidisciplinari que es nodreix dels postulats dels millors artistes catalans, així com dels més reconeguts autors internacionals. Les seves obres estan relacionades directament amb la natura, especialment amb el paisatge del Pirineu català i, malgrat que són figuratives, totes van carregades d'un alt sentit conceptual que arriba a traspassar els límits de la utopia per endinsar-se en un món distòpic.
La seva facilitat per tractar diferents disciplines li permet de treballar la ceràmica d'una manera molt personal i identificable. Aconsegueix fusionar la pintura i l'escultura per reflexionar sobre la relació de l'ésser humà amb la natura i, també, sobre la relació d'aquest amb les passions, les pors i les esperances.
Francesc Abad s'endinsa dins del món de l’art a través de la pintura, i arriba a la màxima simplificació de les formes, colors i grafismes dins del corrent anomenat minimalista. Artista multidisciplinari que preocupat per la fragilitat de la memòria tradueix el pensament en imatges que revifen i vivifiquen l’oblit. Cadascuna de les peces de Francesc Abad dona corpus al llenguatge tot harmonitzant art i pensament en una voluntat utòpica de transformar la realitat. El seu treball del Camp de la Bota fou guardonat l’any 2004 amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques.
Pertany a una generació d’artistes catalans (juntament amb Pep Agut o Mabel Palacín) que els anys noranta recuperaren les estètiques conceptuals, reflexions sobre el procés creador i la condició política de l’art. La seva obra integra la quotidianitat dins la gestació artística, el transcurs del temps i les seves petjades, així com la relació de l’home amb el seu món contemporani. Ell es qüestiona les fronteres entre espai físic-imaginat-representat; esllanguida línia que separa realitat-ficció, presència-absència, materialitat-volatilitat…
Joan Abelló era un pintor autodidacte i empíric que es nodreix d’un conjunt d’heterogènies perspectives artístiques. Deixeble de Pere Pruna, s’especialitza en la tècnica del mural i del gravat. A mitjans dels anys quaranta, evoluciona cap a una tendència impressionista, que més tard derivarà en explosius colors de pinzellades vigoroses. En els darrers anys de la trajectòria de Joan Abelló, el seu estil més propi desemboca en un tractament preferentment matèric, informalista i expressionista, sense descuidar la figuració.
Artista polifacètic: escultor, dibuixant, pintor, magnífic ceramista i dissenyador de joies. Va cursar estudis a l’Escola de Ceràmica local i començà la seva carrera artística amb l’elaboració de murals fets en ceràmica i plafons per a la decoració de façanes. Com a escultor estilitza els volums i pauta ritmes el·líptics d’impecable manipulació matèrica. Figures femenines d’inspiració surrealista, síntesi formal, per tal de transmutar la realitat en recerca d’una poesia plàstica.
Artista multidisciplinària, Laia Abril parteix de la investigació per explorar temàtiques vinculades a la qüestió del gènere, com ara l’avortament, la menstruació i la violació, i ho fa servint-se de diversos mitjans, entre els quals la fotografia, el text, el vídeo i el so. Observa el seu entorn i tradueix poèticament en imatges les històries que troba per tal de donar visibilitat a realitats complexes, en un exercici tant artístic com reivindicatiu. La seva obra gaudeix de reconeixement internacional gràcies als premis Hood Medal (2019) i Honorary Fellowship (2022) de la Royal Photography Society, per exemple, i recentment ha rebut el Premio Nacional de Fotografía del Ministerio de Cultura (2023).
Fotografia de l'artista: © Ana Lefaux Paris.
Després de treballar en el món publicitari a Mèxic, María María Acha-Kutscher es va traslladar a Madrid, on viu actualment i on es va iniciar en el món de l’art i de la militància feminista. Des de múltiples llenguatges –el dibuix, la fotografia o les imatges d’arxiu–, l’artista desenvolupa llargues investigacions sobre la discriminació de gènere. Les seves obres reflexionen sobre la construcció cultural de la feminitat, la participació de les dones en els conflictes globals o els feminicidis, entre altres temes. Tot posant en el punt de mira el sistema patriarcal, la seva obra esdevé un instrument de lluita política però també un testimoni de les preocupacions i demandes dels moviments feministes actuals.
El treball escultòric de Pep Admetlla l’hem d’entendre en relació amb una arquitectura efímera que es nodreix dels elements compositius que incorpora l’artista i que, al final del procés creatiu, es transformen en escultures transitables. Obres atemporals que esdevenen espais d’interacció, on es posen en joc allò que l’artista anomena disseccions, com són la memòria, la intuïció, la sensibilitat, l’experiència... L’obra està totalment integrada a l’espai. L’any 2001 fou seleccionat pels Premis FAD d’arquitectura en l’apartat d’Espais Efímers amb el projecte escultures transitables.
